AGÈNCIA DE TRADUCCIONS EIVISSA 

Establertes aquestes diferències entre els països llatinoamericans, es pot parlar d’una similitud dels seus patrons de desenvolupament econòmic des de la postguerra fins a l’actualitat, ja que en la major part de països s’han seguit dos models de desenvolupament: la industrialització per substitució d’importacions (ISI), des dels anys cinquanta fins als anys vuitanta, i els programes d’estabilització macroeconòmica i ajust estructural des dels vuitanta fins a l’actualitat. A continuació s’efectuarà una anàlisi del model ISI i dels seus resultats, realitzant-se una comparació amb el model d’industrialització seguit per la Xina des de 1979 fins a l’actualitat i els seus resultats. Pel que fa als programes d’estabilització macroeconòmica i ajust estructural aplicats des dels anys vuitanta a Llatinoamèrica, encara que s’efectuarà un esment breu a aquest model i als seus resultats fins a l’actualitat, no es realitzarà una anàlisi comparativa amb la Xina, ja que es parteix de la base que aquest model encara es troba en un estadi poc madur, no havent donat probablement encara tots fruits que pot donar. Per tant, entenc que en l’actualitat no són comparables, baix risc d’obtenir conclusions errònies, sinó que per a això cal esperar un període més llarg de temps per a analitzar la seva evolució.

Anàlisi del model llatinoamericà de desenvolupament econòmic (1950-80) i comparació amb el model xinès de desenvolupament (1979-97)

Si efectuem una comparació de l’economia llatinoamericana en l’època en què es va seguir el model d’industrialització per substitució d’importacions amb l’economia xinesa en l’època del procés de reforma i obertura, trobem quatre diferències clau que expliquen els diferents resultats obtinguts: el paper de l’estat, que a Llatinoamèrica ha seguit el model ISI, la menor inversió i estalvi interns en aquesta regió, el paper diferent de la inversió estrangera i la seva major inestabilitat macroeconòmica. En l’esquemes I.1.1 s’aprecia com aquests han estat factors clau per a explicar els resultats econòmics xinesos .

Tant a la Xina com als països llatinoamericans en els períodes abans esmentats s’ha donat un acusat intervencionisme estatal, però amb dues diferències principals: d’una banda, a la Xina el grau d’intervencionisme ha estat major, a causa de la conjuntura de transició d’una economia planificada a una economia de mercat, i, d’altra banda, i més important, el paper de l’Estat ha estat diferent. L’aspecte més destacable d’aquest diferent paper és que a Llatinoamèrica els governs es van orientar bàsicament cap a una industrialització per substitució d’importacions, utilitzant estratègies de desenvolupament orientat cap a dintre , mentre que a la Xina, com es va explicar , l’Estat ha seguit estratègies orientades cap a l’explotació dels avantatges competitius amb orientació a l’exportació. Si bé és cert que a la Xina també s’han utilitzat polítiques que protegeixen la substitució d’importacions (per exemple, les importacions estan poc liberalitzades i se subvenciona intensament a les empreses públiques amb pèrdues, orientades al mercat interior), ha predominat una orientació cap a l’exportació mitjançant el foment d’aquestes i una estratègia tendent al desenvolupament de la indústria lleugera exportadora, competitiva en costos de mà d’obra.