TRADUCTOR BARCELONA

La tercera característica de la forma com ha estat realitzada la reforma econòmica xinesa ve donada per la descentralització , duent-se a terme les reformes amb un paper important de l’administració central, com de les provincials i altres nivells locals . Atès que abans d’iniciar-se les reformes en 1979 ja existia una administració descentralitzada, les administracions locals estaven preparades per a reaccionar davant el procés de reforma. La descentralització es va donar en tres nivells: a un nivell administratiu, que va permetre a l’autoritats provincials i locals àmplies competències en la presa de decisions rutinària; a un nivell fiscal, introduïda per etapes des de 1981 com a resposta en part a les demandes dels nivells més baixos del govern, que va permetre a les províncies retenir i assignar una major part dels impostos recaptats en comptes de transferir-los al centre; i a un nivell de política industrial i de la inversió en infraestructura.

POLÍTICA AGRARIA

El procés de reforma es va iniciar amb la reforma agrària, que va consistir en el retorn des d’una agricultura socialitzada a una agricultura individual i domèstica , sent els seus aspectes més rellevants la reinstauració del sistema d’explotacions individuals (“sistema de responsabilitat familiar”) i la consegüent abolició de les comunes , la liberalització dels preus, la diversificació agrícola i el desenvolupament comercial.

Les terres van romandre en mans de l’Estat , però van ser arrendades als agricultors mitjançant contractes de llarga durada (15-25 anys), en virtut dels quals els agricultors es comprometen a lliurar un percentatge de la seva producció a l’Estat. A aquest sistema se’l va denominar «sistema de responsabilitat familiar» .

En la época Ming siguieron teniendo lugar conquistas en la ciencia y la cultura. El farmacólogo Li Shizhen redactó el “Compendio de Materia Médica”, en el que recogió más de  1.800 tipos de medicamentos y más de 10.000 recetas. El científico Song Yingxing resumió experimentos en la agricultura y la artesanía en su libro “Tiangongkaiwu”.

En esta época se escribieron varias novelas con alto valor artístico, entre las que cabe destacar “Un Sueño de Mansiones Rojas”, de Cao Xueqin.

Asimismo, el pensador progresista Li Zhi tuvo la valentía de criticar, ya en el s. XVI, los dogmas de la rígida escuela confuciana. Del mismo modo, Wang Fuzhi se pronunció a favor del evolucionismo y se opuso a la restauración de lo caduco y al retroceso. Pero a pesar de ello, la sociedad china seguía fiel a los Clásicos confucianos, con lo que el panorama intelectual apenas cambió en esta época, mientras en Europa se produjo el Renacimiento, que suponía un movimiento cultural renovador que representaba un retorno a los clásicos griegos y romanos, valorando la razón y el librepensamiento frente a los rígidos dogmas de la iglesia.