SERVEI DE TRADUCCIÓ BARCELONA

El retorn a la Guerra Civil

Tras la victòria contra els japonesos, mentre Occident es recuperava de la Segona Guerra Mundial, la guerra civil entre el Kuomintang i el PCC aviat es va reprendre, intentant conquerir nous territoris i militants dins del territori contrario.

El govern nacionalista va intentar aconseguir suport popular mitjançant reformes internes, però això va ser massa tard i en va, a causa de la corrupció i al caos polític i intern. A la fi de 1948 la posició nacionalista era difícil. Les tropes nacionalistes, desmoralitzades i indisciplinades, no suposaven un gran obstacle per a l’Exèrcit Popular d’Alliberament. Els comunistes estaven ben establerts al nord i el nord-est. Tot i que els nacionalistes tenien avantatge en nombre d’homes i armament, controlaven molt més territori i població i gaudien considerable suport internacional, estaven exhausts per una llarga guerra amb el Japó i els qüestions pendents internes. Al gener de 1949 els comunistes van prendre Pequín sense combats i entre abril i novembre la major part de les ciutats van passar a mans comunistes amb una resistència mínima. En la major part dels casos els voltants rurals i les ciutats petites havien caigut sota control comunista molt abans que les ciutats. Després que Jiang Kaishek i uns pocs centenars de milers de tropes nacionalistes fugissin a l’illa de Taiwan van quedar poques forces de resistència aïllades. Al desembre de 1949 Jiang va proclamar Taipei, a Taiwan, com la capital temporal d’China.

4.2. Política econòmica i evolució de la economía

Hasta 1928, mentre a Occident es vivien els feliços anys vint en què es va donar una gran prosperitat econòmica, a la Xina hi va haver poca modernització econòmica, ja que els polítics pendents de la seva lluita pel poder més que pel desenvolupament econòmic del país. Amb tot, en alguna ciutat, com Xangai es vivia un ambient de prosperitat, florint el comerç i els negocis estrangers. Això va portar una occidentalització i el desenvolupament d’una burgesia benestant tant xinesa com extranjera.

Cuando Chiang Kaishek va aconseguir controlar la major part de la Xina el 1928, va emprendre una sèrie de polítiques econòmiques per modernitzar el país, que havia quedat molt endarrerit en relació amb Occident i amb el Japó. Va introduir polítiques per estabilitzar els preus, va amortitzar deutes i va reformar el sistema bancari i canviari També va construir línies fèrries i carreteres, va millorar el sistema sanitari públic, va legislar contra el tràfic de narcòtics i va augmentar la producció industrial i agrícola.

El crac 29 va tenir un efecte negatiu sobre l’economia xinesa i amb la guerra contra el Japó (1931-1945), l’economia va acabar d’empitjorar, a causa de les despeses de la guerra, a la galopant inflació ia la corrupció i especulació dels nacionalistes . La guerra va portar la fam i milions de persones es van quedar sense sostre a causa de les inundacions i la situació de país. Els problemes per reconstruir les àrees ocupades pels japonesos van ser importants. Així mateix, la guerra civil va contribuir a mantenir aquesta situació.

4.3. política exterior

Per aconseguir el reconeixement internacional, Yuan va haver d’aprovar l’autonomia per Mongòlia Exterior i el Tibet. Xina encara era el sobirà, però això permetria a Rússia mà lliure sobre Mongòlia Exterior i a Gran Bretanya continuar en la seva influència sobre el Tibet.

Després de la mort de Yuan, en l’època dels senyors de la guerra, el país també estava amenaçat des de fora per Japó. Quan la Primera Guerra Mundial va esclatar el 1914, Japó va lluitar a favor dels aliats i va confiscar les possessions alemanyes a la província de Shandong. El 1915 els japonesos van presentar a el govern del senyor de la guerra de Pequín les anomenades «Vint Peticions», que pretenien fer de la Xina un protectorat japonès. El govern de Pequín va rebutjar algunes d’aquestes peticions, però van cedir a la insistència japonesa de mantenir el territori de Shandong en la seva possessió. Pequín també va reconèixer l’autoritat de Tòquio sobre Manxúria meridional i Mongòlia Interior. El 1917, en comunicats secrets, Gran Bretanya, França i Itàlia van assentir als desitjos japonesos a canvi d’una acció naval per part del Japó contra Alemanya.

El 1917 la Xina va declarar la guerra contra Alemanya amb l’esperança de recuperar la seva província perduda de Shandong. Però en 1918 Pequín va signar un acord secret amb el Japó acceptant la reivindicació d’aquest últim de Shandong.